2. Avaluació d'articles de revista
A continuació donarem una sèrie de recomanacions per decidir on podem publicar:
- Realitzar una cerca amb les paraules clau (keywords) del nostre article a les bases de dades multidisciplinars com: Web of Knowledge, Scopus i les bases de dades especialitzades en la nostra matèria. De la selecció de revistes consultar les que tenen major factor impacte segons les agències d'avaluació científica.
- Conèixer els títols on publiquen els investigadors coneguts de la nostra àrea, fòrums sobre la matèria, mirant sempre el seu prestigi.
- Es preferible publicar en revistes on hi ha uns sistema de revisió (peer review), és a dir, on altres experts en la matèria avaluen la qualitat de la investigació.
- Tenir en compte el número d'articles publicats i la mitjana d'acceptació dels articles, com més articles apareguin per número, més possiblitats tenim que ens l'acceptin.
- Fixar-nos en les dates d'acceptació i publicació. El temps que passa entre la recepció i la seva publicació, després de ser avaluat i acceptat. Sol aparèixer anotat al principi o final de cada article. Si és un període llarg, possiblement no interessi, perque passarà molt de temps sense que el nostre article es publiqui, llegeixi i citi.
- Complir els requisits pels autors, han de ser explícits en la informació de la revista. Indiquen els criteris d'acceptació del article: extensió del article, format de les notes, bibliografia i ser molt curosos amb la traducció a l'anglés.
- Consultar les possibilitats que ofereix la revista de publicar en accés obert, doncs incrementa el impacte de l'article i en facilita l'accés.
Els articles de revista s'avaluen en funció del seu factor d'impacte, disposeu de tot un apartat per saber què és el factor impacte i quins indicadors tenim disponibles.
Medim el prestigi dels llibres i dels capítols en funció de:
- Número i qualitat de les cites
- Prestigi internacional de l'editorial
- Traduccions a altres llengües
Quantes vegades el llibre o capítol ha estat referenciat en altres obres (articles, llibres, etc)
ISI Cited Reference Search: per a recuperar les cites derivades de les referències dels articles indexats a l'ISI WOS
ISI Book Citation Index: identifica les cites segons la seva influència en cada camp d'investigació.
Google académic: buscador de google especialitzat en treballs académic, ens mostra les cites rebudes.
SPI- Scholarly Publisher Indicators: rànquing de les editorials nacionals i internacionals.
ISI Master Book List: buscador de llibres indexats a ISI Book Citation Index
Index Translationum: repertori internacional de llibres traduïts de tots els camps.
Revistes d'accés obert amb pràctiques fraudulentes o poc ètiques. Es caracteritzen per:
Consulteu la revista on voleu publicar en els següents llocs web:
https://www.clasificacioncirc.es/
Clasificación integrada de revistas científicas
Directory of Open Journals (DOAJ)
Matriu d'informació per a l'Anàlisi de Revistes
Hijacked journal (revistes segrestades)
Revistes que suplanten la identitat d'altres revistes indexades al Web of science, comprant dominis d'Internet molt semblants. Generalment són revistes que no tenen edició digital o aquesta és testimonial. Envien e-mails a investigadors fent-se passar pels editors de les revistes que suplanten, on se'ls indica que podran publicar fàcilment en revistes de qualitat a canvi d'un cost.
https://beallslist.weebly.com/
La majoria de revistes disposen d'un sistema de revisió que s'anomena Peer review (Avaluació d'experts) que funciona de la següent manera :
Avaluació d'experts (en anglès: peer review) és el procés de revisió que passen els articles científics quan són enviats a una revista per la seva publicació
Aquest sistema de correcció consisteix en enviar l'article a dos o més experts (revisors) en el camp que tracta per tal que validin que el contingut és correcte, basant-se en la qualitat, l'originalitat i importància del treball.
Habitualment, els revisors no es limiten a acceptar o rebutjar l'article, sinó que fan suggeriments per millorar el treball abans de ser publicat.
Després de la revisió, l'editor decideix:
- Acceptar l'article sense fer més modificacions.
- Demanar a l'autor que faci les modificacions que recomanen els revisors, i així probablement serà acceptat.
- Demanar a l'autor una profunda revisió del article, perquè dubta de la seva acceptació final.
- Rebutjar la publicació per les indicacions que han fet els revisors.
Si ens rebutgen la publicació d'un article en una determinda revista, hem de saber treure rendiment de les correcions que ens han fet els revisors. I adequar-nos a les exigències de la nova revista: estil de citació, paraules clau, abstract etc.
Servei d'assessorament per a la publicació
La web social o web 2.0.: es caracteritza per que tots els serveis són participatius, els usuaris poden compartir recursos i comunicar-se de forma immediata i simultània. Tenim diverses opcions:
- Blog: permet crear i mantenir fàcilment un lloc web personal. El contingut és independent del disseny que s'aplica a través de plantilles. Facilita la comunicació, ja que els lectors poden opinar dels continguts publicats, anomenats posts. Els buscadors com Google analitzen els blogs, els portals més freqüents són Blogger o Wordpress que disposen de tutorials d'ajuda.
- Gestors de referències socials: permeten, igual que els gestors de referència clàssics, recopilar, descriure i organitzar les referències bibliogràfiques. L'avantatge afegit és la possibilitat de compartir, etiquetar, valorar i establir relacions amb altres usuaris,L'exemple més significatiu es Mendeley d'Elsevier.
- Xarxes socials generals: Facebook, Twitter
- Xarxes socials professionals: Linkedin
- Xarxes socials científiques: Mendeley, Nature Network, Research Gate, ResearcherID (Thomson), Academia.edu
Mendeley: gestor bibliògrafic i xarxa social recomanat per la Facultat de FPCEE.
ResearchGate: més 3 de mil·lions d'usuaris, és una potent xarxa amb objectius i característiques similars a Academia.edu. Dissenyada per acadèmics, ResearchGate ha aconseguit captar al públic. Es centra en tres mòduls per l'usuari: un per publicacions on promocionar la seva producció científica; un de treball on rebre notificacions de llocs que es consideren interessants i un tercer sobre preguntes, que es el seu tret distintiu.
A ResearchGate és molt fàcil formular una pregunta científica i rebre respostes de la comunitat. En general, l'ambient és seriós i molt especialitzat.
Researcher ID: es gestiona a través del número d’identificador d’investigador que proporciona la base de dades de la WoS. Més informació a: Perfils d'autor
Academia.edu: és la xarxa acadèmica més gran (aproximadament 11 mil·lions d'usuaris). Es distingeix per un disseny i funcionament molt semblant al facebook, permet crear un perfil, una xarxa de contactes i seguidors. Permet compartir els articles, analitzar estadístiques sobre el número de visites i descàrregues i trobar persones amb un perfil semblant. Inclou també, una secció de treball on apareixen les convocatòries acadèmiques a universitats de tot el mon.