Guies de lectura

Facultat de Ciències de la Salut

El cuidador no professional: un perfil socio-sanitari emergent
02/05/2012

Cap al 1870 l’esperança de vida al nostre país era de 29 anys: un segle i mig després, l’estimació pel 2012 és de més de 81 anys. No es tracta només de que visquem més temps, sinó que els canvis en la qualitat i estils de vida han fet que malalties abans mortals esdevinguin “suportablement” cròniques, que les condicions dels discapacitats s’hagin dignificat i que part del nostres progressos tendeixin en general cap a compromisos més saludables.

Alhora, hem passat del model de família extensa al de família nuclear, sovint amb rols inassumibles, a la delegació de tasques -abans personals- cap als professionals o als serveis públics, i a la capacitat econòmica com a filtre d’accés a uns avantatges teòricament comunitaris.

És en aquest context que sorgeix el concepte de cuidador no professional, primer dins la família i després com a persona contractada, amb condicions més o menys honestes i habilitats més o menys adequades. En tot cas ens trobem davant unes persones variadament qualificades, sense titulacions homologades, sense una ubicació ben determinada ni normativament ni socio-sanitària, sovint mal retribuïdes, amb l’entorn familiar superat per les circumstàncies, etc.

El col•lectiu de cuidadors creix en nombre i projecció, i constatar-ho implica un intent per a definir el seu paper des de diversos fronts: les seves competències i limitacions, la categorització professional i el currículum formatiu, etc.

En la confluència del “tenir cura” es troben dos grups especialment vulnerables, aquells que necessiten atenció i aquells que la donen, i tot això en un entorn massa informal i desorganitzat.

Aprofitant la presentació amb el mateix títol de la 7a edició de l’Aula Salut Blanquerna , us proposem una selecció dels documents que podeu trobar a través del catàleg, així com una sèrie d’enllaços d’interés.